Ens informen des del Departament de Salut, que a dia d'avui hi ha manca de dosis de vacuna contra l'Hepatitis A. 

Ja tenim l'APP Consulta Pediatria Dr. Marchena per android. Per IOS trigarà un parell de setmanes més. Us explico breument algunes característiques: . On estem: explica direcció, ubicació.. . Contacte: clicant a sobre trobareu una adreça per enviar correus per demanar hora, o clicant a sobre del telèfon, us trucarà directament sense haver d'anar a agenda, . Mútues: Enumera les mútues amb les que treballem . A galeria de fotos trobareu fotos que hem anat penjant al facebook. . A Facebook trobareu les publicacions de la pàgina i podeu participar; a Mur de Facebook trobareu les publicacions sense possibilitat de participar. . AL blog sortiran alguns articles, tot i que habitualment també els pengem al Facebook. . També hi han publicacions a Twitter tot i que aviso que és el meu twitter personal: a més de temes de salut poden sortir publcacions meves personals d'esbarjo, futbol (sòc molt culé), política... En quant a temes pediàtrics sòc més de facebook encara que per les meves xarxes socials personals sòc més de twitter. . A opinions, podeu escriure suggerències, opinions, i pretèn ser una mena de foro: només demanem respecte cap a tothoml . A notificacions, tot i que a facebook tambés sortiran, hi posarem avisos importants de canvi d'agenda i de funcionament de la consulta. Ja la podeu anar descarregant, que és gratuïta i esperem que la gaudiu. Totes les suggerències seran benvingudes Jose

Avui parlaré d'un tema que veiem amb relativa freqüència: l'al.lèrgia a proteïnes de llet de vaca

En primer lloc cal aclarir alguns conceptes sobre què és una al.lèrgia: l'al.lèrgia és una resposta exagerada davant d'un estímul que el cos identifica com una agressió i al que denominem antigen.

I el tipus de resposta pot ser immediata (Immunoglobilina E depenent) o retardada (no immunoglobilina E depenent). Tota aquesta terminologia té una explicació que sortirà més endavant.

Perque un cos respongui davant un antigen sempre necessita una exposició prèvia amb l'antigen, una «sensibilització». Per tant, no hi ha una resposta si el cos no ha estat exposat mai. Primer identifica una substància com a perillosa i, amb una posterior exposició, respon contra aquesta «agressió». Aquesta sensibilització es pot donar molt temps després de la primera exposició.

Què passa amb un nen que no ha pres mai llet artificial perque sempre ha pres pit, i que amb el primer biberó fa una reacció al.lèrgica? Doncs que ha estat «sensibilitzat» a la llet de vaca per la dieta de la mare, que li passa per la lactància materna.

I còm respon el cos? Doncs de dues possibles maneres:

1. Reacció immediata: en forma d'urticària, vòmits immediats, diarrea, fins i tot una reacció greu que implica una obstrucció bronquial, amb una baixada de pressió, que denominem shock anafilàctic i que és una urgència vital. Aquesta és una reacció Immunoglobulina E depenenent i es pot demostrar amb una analítica.

1. Reacció retardada. No és immuniglobulina E depenent i no es pot demostrar analíticament. És el que sempre havíem anomenat intol.lerància. La resposta és més lenta: mal de panxa, vòmits desprès d'unes hores de la ingesta de llet, còlics intensos... i, fins i tot, deposicions amb sang.

Així doncs, davant la sospita, hem de fer un anàlisi de sang per veure si la resposta és IgE depenent o no, perque l'actitud canvia una mica, tot i que el tractament fonamental és l’EXCLUSIÓ DE LA LLET DE VACA DE LA DIETA.

I quina llet farem servir? Fa anys es feia servir la llet de soja, actualment no recomanada perque hi han reaccions creuades entre la proteïna de llet de vaca i la soja. Així doncs, fem servir llet de vaca amb les proteïnes tractades, fraccionades amb petites quantitats que no permetin al cos identificar l'antigen. Són les llet anomenades hidrolitzades. Darrerament també es fan servir algunes llets d'arròs.

La llet sense lactosa no serveix, no es tracta d'una intolerància a la lactosa sino a la proteïna de la llet de vaca, i la llet sense lactosa és llet de vaca igualment

El temps de durada amb les no Ig E depenents acostuma a ser d’entre 9 mesos i un any. Desprès es continua amb llet sense lactosa i, si es tolera bé, es passa a llet normal.

En el cas de l'al.lèrgia Ig E depenent, com que la resposta és més greu, l'al.lergòleg ha de fer unes proves cutànies prèviament i, si aquestes són negatives, s'ha de fer una prova de provocació a l’Hospital (per si apareguès una resposta greu) i si aquesta és negativa, començar a prendre llet normal. Habitualment la tolerància, en aquest cas, és correcta a la majoria dels casos entre els 12 i 24 mesos d'edat

GASTROENTERITIS

Es tracta d’una malaltia que pot afectar a l’estòmac (gastro) i al budell (enterum) o a tots dos alhora. Habitualment es tradueix amb símptomes com vòmits, per l’afectació gàstrica i diarrea i dolor abdominal per l’afectació intestinal.

L’origen en edat pediàtrica gairebé sempre és infecciòs, i el primer causant habitualment són els virus, entre els que destaca el Rotavirus, sobre tot en el lactant, tot i que no cal oblidar germens habituals com ara el Campylobacter i Salmonella. Altres causes són la sobrealimentació o les intoxicacions. 

L’objectiu d’aquest petit article, no és veure la causa, sinò còm hem de tractar una gastroenteritis, ja que amb algunes mesures bàsiques es pot tractar a casa sense problemes. I els problemes més importants a controlar són: la deshidratació, en primer lloc i quasi exclusivament, i en pocs casos la infecció.

DESHIDRATACIÓ: el problema més important d’una gastroenteritis és la deshidratació, deguda a la pèrdua de líquids per les diarrees i perque la ingesta de líquids no és l’adequada, perque el volum del que es perd amb la diarrea és superior al que el nen ingereix o perque els vòmits no deixen ingerir el líquid que es perd. 

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DE LA DESHIDRATACIÓ: Habitualment són el decaiment (tot i que quan un nen està malalt sempre està decaigut), irritabilitat, si la gastroenteritis és greu per la manca de líquids; una pell molt seca; ulls enfonsats i els més objectivables: la manca de salivació i l’absència de miccions. Si s’observen aquests símptomes s’haurà d’anar a un Servei d’Urgències perque potser seria adient un tractament endovenòs.

MANEIG DELS VÒMITS: un vòmit puntual no acostuma a tenir gaire importància, però quan els vòmits són continus, hem de donar líquids ensucrats (per tallar la cetonémia - tradicionalment cetona- que condicionen els vòmits) a petites quantitats perque l’estòmac els toleri. Un estòmac irritat que rep una quantitat important de líquid, automàticament el rebutjarà i el tornarà a treure. Així doncs, amb líquid ensucrat s’han d’anar donant mesures petites, d’1 ò 2 ml cada 5 minuts durant 30 minuts i pujar a 5 ml cada 5 minuts durant una altra mitja hora. Un cop passada aquesta franja anar oferint líquids a quantitats normals i quan el nen demani sòlids, començar a donar-li, però primer ens hem d’assegurar que la ingesta de líquids és apropiada. Si no tolera el líquid ensucrat, millor anar a Urgències. No està demostrat el benefici dels xerops antiemètics en el curs d’una gastroenteritis

MANEIG DE LA DIARREA: Més senzill. Una dieta normal sense irritants i sense forçar al nen. Abans es treia la lactosa, però els darrers estudis demostren que amb això es provoquen més intoleràncies secundàries a la lactosa per tant, només la treurem davant d’una diarrea molt perllongada. Idealment serien aliments com patata, arròs, pastanaga, pollastre, gall dindi, peix planxa o bullit, poma i plàtan... Però és més important que el nen mengi allò que li vé de gust, I SENSE FORÇAR (ningú amb la panxa malament vol menjar) perque la cèl·lula intestinal treballi, que no obligar-li a menjar allò que no li agrada i ho rebutgi. A més, és importantíssim donar suero per rehidratar: amb la diarrea perdem, a més d’aigua, sodi, potassi... i l’aigua sola no és suficient per reposar tot el que es perd; per tant haurem de donar-li al nen preparats que contenen el líquid amb electrolits adient per reposar la pèrdua. ES DESACONSELLEN els preparats de casa amb aigua i bicarbonat i begudes com l’Isostar, Aquarius, perque el seu contingut en sodi és molt baix i ens pot ocasionar problemes.

INFECCIÓ: Quan la diarrea és perllongada (més de 10 dies) o apareix moc o sang a la femta, investiguem si pot ser un bacteri, paràsit... el que la provoca i fem un cultiu per descartar-ho. Si el cultiu és positiu i, sempre que el nen encara tingui símptomes, es tractarà amb antibiòtic la gastroenteritis, sapiguent de quin germen es tracta i a quins antibiòtics és sensible. Si el nen millora sense antibiòtic, vol dir que el cos ha vençut la infecció i no estarà justificat el tractament amb antibiòtics, que poden disregular la flora intestinal i empitjorar la diarrea. 

Per últim dir que medicaments com el rocecadotrilo, estalviador d’aigua i els probiòtics, poden ajudar al tractament de la gastroenteritis però encara calen més estudis per la seva indicació sistemàtica

Aquí deixo un resum del que ha estat el Curs Dermopediàtrics'13

Aprofitant ll’època en la que estem, he decidit parlar de la bronquiolitis, malaltia epidèmica entre els mesos de novembre a febrer. Primer definirem breument la bronquiolitis: és la inflamació de la part final dels bronquis (bronquiols), d’aquí la diferència fonamental amb la bronquitis, que és la inflamació dels bronquis més grans. També es defineix com el primer episodi de sibilàncies (“pitos”) en el nen amb menys de 2 anys. És una malaltia que pot tenir una certa gravetat per dues raons: 1- Afecta a la part terminal dels bronquis, el que pot condicionar una dificultat respiratòria important. 2- Afecta fonamentalment a nens petits i pot ser especialment greu en lactants de sis mesos o menys, ja que aquests ténen menys força per vèncer la resistència a l’entrada d’aire que provoca l’obstrucció dels bronquiols. Si teniu la mala sort de que el vostre nen estigui afectat d’una bronquiolitis, sentireu parlar d’un virus: VRS. És el virus anomenat “Virus Respiratori Sincitial”. La bronquiolitis provocada per aquest virus es tracta igual que la resta però té 2 particularitats: - Pot fer quadres més greus en lactants petits. - Pot provocar una situació clínica, la hiperreactivitat bronquial, és a dir, tot i que el nen es curi de la bronquiolitis, pot deixar el bronqui sensible, això vol dir que davant d’un altre encostipat pot tornar a tancar-se el bronqui i provocar durant els primers mesos de vida bronquitis de repetició. En principi no s’ha demostrat cap relació amb l’asma a l’edat adulta. Un cop hem parlat una mica de què és aquesta malaltia parlarem del més important: com s’encomana i què podem fer per prevenir-la. La bronquiolitis és vírica, per tant, s’encomana com qualsevol altre encostipat. Un lloc especialment propici per escampar-se és la llar d’infants. Així doncs, idealment és millor treure’ls de la llar d’infants, si es pot, si us assabenteu que hi ha un brot de bronquiolitis. També és important no dur els nens a la Llar d’infants fins que no hagin curat bé la bronquiolitis per tal de no encomanar la malaltia a la resta de nens. Als lactants petits que encara no van a guarderia la mesura més important és el rentat de mans. Els adults podem tenir un encostipat normal (moc al nas, una mica de tos...) provocat pel virus VRS. Aquest virus al lactant li provocarà una dificultat respiratòria en pocs dies. En definitiva, rentats de mans si estem encostipats i evitar en la mesura del possible contacte estret amb altres nens que estiguin refredats. Finalment, parlarem dels símptomes i el tractament de la malaltia. La bronquiolitis comença com un quadre catarral: mocs i tos... Aquesta tos va sent més freqüent, pot tenir febre i dificultat respiratòria, per tant consultar al metge davant aquest símptomes: - Tos persistent, que moltes vegades acaba en un vómit - Rebuig de l’aliment - Dificultat respiratòria: es nota que el lactant respira molt ràpid, amb una respiració que diem abdominal (la panxa puja i baixa de forma exagerada) i es marquen les costelles per l’esforç respiratori que fa la criatura. El tractament estarà basat en: hidratació, encara que el nen mengi menys , se li haurà d’anar oferint menjar de forma més freqüent i amb més petites quantitats. Antitèrmics si té febre. No es necessitarà antibiòtic, és un quadre víric (com no fos per una sobreinfecció bacteriana) i medicaments per tractar la dificultat respiratòria (broncodilatadors i, corticoides, tot i que aquestes mesures farmacològiques estan en contínua revisió). A mi, personalment m’ha ajudat molt una eina terapèutica: l’homeopatia, tant pel tractament com per evitar recaigudes posteriors. En conclusió, es tracta d’una malaltia que pot ser potencialment greu i, per tant el més important és la prevenció: rentats de mans dels adults si estem costipats i evitar el contacte amb altres nens malalts. I, d’altra banda, la consulta precoç amb el vostre pediatre davant els signes d’alarma abans esmentats

Aquests darrers dies em comenten molts pares que a les escoles hi ha una plaga de polls. 

Hem rebut una circular de la Generalitat que ens informa d'un augment dels casos de tos ferina. 

M'agradaria dir quatre coses sobre els antitèrmics, ja que crec que hi ha molta confusió sobre la seva utilització.